TEMA -4- FACTORS
INTERPERSONALS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT APRENENTATGE
Aquest tema, parla sobre els factors que envolten al nen i que influeixen
en la qualitat del procés d’ensenyament-aprenentatge.
En primer lloc, trobem la interacció entre mestre-alumne. On, dins estan
les expectatives del mestre, aquestes expectatives que un mestre es crea sobre
un alumne, són influïdes per diversos factors que moltes vegades influeixen de
manera negativa als infants.
De cara a aquestes expectatives, Jussim, contempla tres fases. En primer
lloc, els mestres ens creen expectatives sobre els infants depenen d’altres
mestres, de les accions dels petits en els primer dies o en els estereotips.
Encara, que conforme van passant els dies els infants tenen possibilitats de
canviar aquestes expectatives amb les seves accions, però, aquestes poden
canviar tant per a bé com per a malament.
En segon lloc, els mestres tenen actituds diferents en front dels diversos
nins, posat que depenen de les
expectatives que ens creem són d’una o d’altra manera amb els infant.
Jussim, ens diu que hi ha quatre actituds segons les expectatives que tenim
dels infants.
Per una banda, mostrem una actitud d’apego cap aquells infants que exigeixen poc al mestre però tenen un nivell i no plantegen problemes de conducte. Així mateix, mostrem una actitud d’indiferència cap els infants pasius, que plantegen qualsevol problema.
Per altra banda, tenim una actitud de preocupació cap els alumnes que rendeixen poc però posen interès. I a més a més, tenim una actitud de rebuig, cap els infants que rendeixen poc i demanen massa.
I en tercer lloc, posat que els mestres tenen unes expectatives del infants
i segons aquestes tracten d’una o d’altra manera als infants, aquests s’adapten
a les expectatives dels sues mestres.
Jo, personalment, crec que com esser humans que som i que vivim en
societat, ens formem unes idees i unes expectatives inicials de les persones
amb les quals anem a tractar, treballar o jugar. No crec que les expectatives
siguin dolentes, el que crec que falla és la manera de com les creem, posat que
si tots ens feren aquestes idees sobre els altres tractant amb ells i deixant
de banda les primeres intencions, no hauria expectatives errònies sinó reals.
A nivell docent, crec que es fonamental que els mestres no es deixin
influir per primeres intencions, etiquetes, opinions d’altres mestres o fins i
tot comentaris d’altres pares o mares.
El docent, té que tenir molt clar que cada infant es diferent i que
precisament som mestres per ser un model per a tots els infants i donar-los pautes per a
un procés d’aprenentatge motivador, divertit i que respecti els seus ritmes individuals
i els seus interessos.
Per aquesta raó, és fonamental l’eficàcia docent del mestre, degut a que un
mestre ha de tenir motivació, vocació, interès i il·lusió a l’hora de fer la
seva feina. A més a més, ha de tenir empatia cap els seus alumnes i cap a les
seves famílies, al mateix temps que cap als seus companys de feina.
De igual manera, hi ha estudis que expliquen que el mestre pot tenir
diferents tipus d’ estils d’ensenyament.
En primer lloc, tenim l’estil autoritari, o el mestre inhibeix la
iniciativa dels infants, orienta sempre les activitats, indica lo que s’ha de
fer en tot moment, els renya i els compara.
En segon lloc, tenim l’estil laissaez - faire, on el mestre deixa que els
nens facin el que ells volen, sense posar cap tipus de norma, no els guia ni
tampoc els ajuda.
En tercer lloc, tenim l’estil democràtic, on el mestre valora la feina i el
esforç del infants, quan la feina no funciona intenta que sigui el mateix grup
que refaci les activitats i afavoreix el autogovern.
Els resultats del estudis fets per analitzar que tipus d’estil és el més adequat,
mostren que l’estil laissae-faire, és molt caòtic, el autoritari va bé dins l’aula
però no fora i el democràtic és el que més afavoreix el procés d’aprenentatge.
Però, jo personalment, crec que l’estil que seria més adequat, sempre
basant-se en el grup d’infants, és tenir un estil on moment puntuals el mestre orienti
les activitats, on en altres moments els deixi fer segon els criteris dels
infants i un clima general on el mestre valori la feina i el esforç dels
infants, així com afavorir l’autogovern. Per aquesta raó, crec que no ens hem
de basar en un estil en concret, sinó que depenent del grup classe, de els interessos
dels infants i les seves característiques, podem utilitzar un estil més complet
que s’adapti a les necessitats del grup, utilitzant característiques diferents
de cada un dels estils.
Finalment, m’agradaria comentar que com docents hauríem de tenir molt en
compte que el treball en equip és fonamental, com la coordinació en equip, els
valors cooperatius, la solidaritat i la dinàmica de grups.
A més a més, el treball i la col·laboració amb la família és fonamental,
hem de comprendre els problemes que pateixen les famílies i intentar ajudar-los.
Igual d’important és l’atenció a la diversitat i a la individualitat en una escola
i com a docent.
D’aquesta manera, crec que si tenim en compte tot lo exposat anteriorment,
podem arribar a tenir una escola inclusiva, que defengui la inclusió al mateix
temps que la individualitat, però sobre tot que dona las infants oportunitats d’aprendre
en un entorn afectiu, motivador i segur.