Reflexió del TEMA -4- de Psicología

TEMA -4- FACTORS INTERPERSONALS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT APRENENTATGE

Aquest tema, parla sobre els factors que envolten al nen i que influeixen en la qualitat del procés d’ensenyament-aprenentatge.

En primer lloc, trobem la interacció entre mestre-alumne. On, dins estan les expectatives del mestre, aquestes expectatives que un mestre es crea sobre un alumne, són influïdes per diversos factors que moltes vegades influeixen de manera negativa als infants.

De cara a aquestes expectatives, Jussim, contempla tres fases. En primer lloc, els mestres ens creen expectatives sobre els infants depenen d’altres mestres, de les accions dels petits en els primer dies o en els estereotips. Encara, que conforme van passant els dies els infants tenen possibilitats de canviar aquestes expectatives amb les seves accions, però, aquestes poden canviar tant per a bé com per a malament.

En segon lloc, els mestres tenen actituds diferents en front dels diversos nins, posat que depenen  de les expectatives que ens creem són d’una o d’altra manera amb els infant.

Jussim, ens diu que hi ha quatre actituds segons les expectatives que tenim dels infants.

Per una banda, mostrem una actitud d’apego cap aquells infants que exigeixen poc al mestre però tenen un nivell i no plantegen problemes de conducte. Així mateix, mostrem una actitud d’indiferència cap els infants pasius, que plantegen qualsevol problema.

Per altra banda, tenim una actitud de preocupació cap els alumnes que rendeixen poc però posen interès. I a més a més, tenim una actitud de rebuig, cap els infants que rendeixen poc i demanen massa.

I en tercer lloc, posat que els mestres tenen unes expectatives del infants i segons aquestes tracten d’una o d’altra manera als infants, aquests s’adapten a les expectatives dels sues mestres. 

Jo, personalment, crec que com esser humans que som i que vivim en societat, ens formem unes idees i unes expectatives inicials de les persones amb les quals anem a tractar, treballar o jugar. No crec que les expectatives siguin dolentes, el que crec que falla és la manera de com les creem, posat que si tots ens feren aquestes idees sobre els altres tractant amb ells i deixant de banda les primeres intencions, no hauria expectatives errònies sinó reals.

A nivell docent, crec que es fonamental que els mestres no es deixin influir per primeres intencions, etiquetes, opinions d’altres mestres o fins i tot comentaris d’altres pares o mares.

El docent, té que tenir molt clar que cada infant es diferent i que precisament som mestres per ser un model  per a tots els infants i donar-los pautes per a un procés d’aprenentatge motivador, divertit i que respecti els seus ritmes individuals i els seus interessos.

Per aquesta raó, és fonamental l’eficàcia docent del mestre, degut a que un mestre ha de tenir motivació, vocació, interès i il·lusió a l’hora de fer la seva feina. A més a més, ha de tenir empatia cap els seus alumnes i cap a les seves famílies, al mateix temps que cap als seus companys de feina.

De igual manera, hi ha estudis que expliquen que el mestre pot tenir diferents tipus d’ estils d’ensenyament.

En primer lloc, tenim l’estil autoritari, o el mestre inhibeix la iniciativa dels infants, orienta sempre les activitats, indica lo que s’ha de fer en tot moment, els renya i els compara.

En segon lloc, tenim l’estil laissaez - faire, on el mestre deixa que els nens facin el que ells volen, sense posar cap tipus de norma, no els guia ni tampoc els ajuda.

En tercer lloc, tenim l’estil democràtic, on el mestre valora la feina i el esforç del infants, quan la feina no funciona intenta que sigui el mateix grup que refaci les activitats i afavoreix el autogovern.

Els resultats del estudis fets per analitzar que tipus d’estil és el més adequat, mostren que l’estil laissae-faire, és molt caòtic, el autoritari va bé dins l’aula però no fora i el democràtic és el que més afavoreix el procés d’aprenentatge.

Però, jo personalment, crec que l’estil que seria més adequat, sempre basant-se en el grup d’infants, és tenir un estil on moment puntuals el mestre orienti les activitats, on en altres moments els deixi fer segon els criteris dels infants i un clima general on el mestre valori la feina i el esforç dels infants, així com afavorir l’autogovern. Per aquesta raó, crec que no ens hem de basar en un estil en concret, sinó que depenent del grup classe, de els interessos dels infants i les seves característiques, podem utilitzar un estil més complet que s’adapti a les necessitats del grup, utilitzant característiques diferents de cada un dels estils.

Finalment, m’agradaria comentar que com docents hauríem de tenir molt en compte que el treball en equip és fonamental, com la coordinació en equip, els valors cooperatius, la solidaritat i la dinàmica de grups.

A més a més, el treball i la col·laboració amb la família és fonamental, hem de comprendre els problemes que pateixen les famílies i intentar ajudar-los. Igual d’important és l’atenció a la diversitat i a la individualitat en una escola i com a docent.

D’aquesta manera, crec que si tenim en compte tot lo exposat anteriorment, podem arribar a tenir una escola inclusiva, que defengui la inclusió al mateix temps que la individualitat, però sobre tot que dona las infants oportunitats d’aprendre en un entorn afectiu, motivador i segur.