Reflexió del Tema -3- de Psicologia

TEMA -3-  FACTORS PSICOLOGICS IMPLICATS EN L’APRENENTATGE. FACTORS INTRAPERSONALS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE. 

L'aprenentatge és un procés en interacció entre qui aprèn i l'objecte del coneixement, que pot donar-se en l'àmbit familiar, entre amics, al costat del mestre, amb aquest i els seus companys o entre companys.

Perquè l'aprenentatge ocorri i per tant l'estructura cognitiva es modifiqui, hem de tenir en compte els factors psicològics implicats en l'aprenentatge, que són els factors intrapersonals i interpresonals.

En aquest tema, parlarem dels intrapersonals, factors on trobem els processos cognitius i els processos afectius. 

Per una banda, tenim els processos cognitius, que són el resultat del funcionament de l'organisme i suposen l'especial participació de certes àrees cerebrals que moltes vegades s'encarreguen d'organitzar i integrar les funcions d'altres regions més arcaiques. Dins dels processos cognitius ens trobem amb l'atenció, la memòria i la intel•ligència. 

El primer factor fonamental és l'atenció, que és un procés que ens incrementa el grau de selecció d’informació, a més a més, és el mecanisme en el qual podem agafar tota la informació que rebem. 

Dins de l'atenció tenim diferents teories, com les teories conductistes, els quals diuen que l’atenció és una disponibilitat sensorial que posem de manifest mitjançant una mirada, la postura corporal o l’expressió facial. O les teories del pensament de la informació, teories que observen la quantitat   d’ unitats d’informació que pot processar la ment humana i la qualitat del rendiment obtingut. O per últim, les orientacions psicomètriques, que són els test que es fan sobre l’atenció. 

Així mateix, com docents tenim que tenir molt en compte els ritmes individuals i els interessos de cada nen, per això  haurem de estar molt pendents a una sèrie de factor fisiològics, posats que aquests incideixen sobre l’atenció dels infants, com per exemple: la monotonia, el excés de activitats, rol del mestre o la distribució d’espais o materials. 

També, haurem de estar pendents del nivell de desenvolupament, de les motivacions i interessos i de les diferències individuals, posat que cada infant es diferent, el motiva una tasca diferent i té uns interessos diferents, posat això, com docents, haurem de sabre les seves diferències individuals, captar els sues interessos, donar-li motivacions i segon cada infant donar més peu a una atenció espontània o a una atenció sostinguda, ja que depenen del infant haurem de treballar d’una manera o d’un altra. Però, sense oblidar que tots els infants conten i que cada grup classe es diferent, i per tant tindrà una atenció diferent i unes necessitats diferents. 

A més a més, dins dels processos cognitius, també tenim la memòria, la memòria, va ser un terme que es va considerar de manera equivocada durant molt anys, posat els primers estudis realitzats deien que qui retenia més informació era qui tenia més memòria. 

Entenem per memòria la capacitat mental que possibilita registrar, conversar i recordar les seves experiències. Hi ha tres tipus de memòria que conformen un procés per poder recordar les nostres experiències, emocions, vivències, etc. 

En primer lloc, la memòria sensorial, que rep la primera informació que ens arriba, com a subjecte no tenim sensacions o consciencia d’aquesta memòria, posat que té un processament mínim. 

En segon lloc, tenim la memòria a curt termini o memòria de treball,  aquesta té una capacitat limitada y les dades apreses, ens queden en aquesta memòria de treball, una volta que les entenem, nos les eduïm a la memòria a llarg termini.  

I en tercer lloc, tenim la memòria a llarg termini, on emmagatzemen la informació que comprenem, és informació que està relacionada amb valors, conceptes per comprendre el món, el significat de les paraules o la comprensió d’aspectes matemàtics. Aquesta memòria pot ser semàntica o episòdica.

Com docents, no podem oblidar que tot és un procés, que en un primer moment partim de la memòria sensorial, on es guarden els primers estímuls, passant a la memòria a curt termini i finalment a la de llarg termini, quedant-se enregistrada per tota la vida. 

Per aquesta raó, haurem de treballar la memòria amb activitats motivadores i que afavoreixen el record mitjançant les experiències dels propis infants, posat tot el que viu un mateix el recordem millor, llavors, ho emmagatzemen en la memòria a llarg termini, encara que molts dels nostres aprenentatges han ser der passatgers per poder deixar pas als nous i més complexos que milloren els anteriors.  

I l’últim factor cognitiu que influeix en l’aprenentatge és la intel•ligència, que és un procés que per sí tot sol no es pot desenvolupar. La intel•ligència, és un procés dinàmic, es a dir, por canviar tant a millor com a pitjor, a més a més, tot esser humà, tan sols pel fet de ser-lo, posseeix intel•ligència en major o menor grau. 

Com ens diu la teoria de Garner, i Montserrat del Pozo Roselló, les vuit intel•ligències múltiples són importants, enteses com la capacitat de conèixer a si mateix, interactuar amb les demés, comunicar-se d’una manera eficaç, percebre models i relacions lògiques, pensar en tres dimensions, captar sons, timbres i ritmes diferents, expressar idees amb el cos i tenir una sensibilitat cap el entorn natural.  

Per altra banda, tenim els processos afectius, que són les reaccions que demostra una persona quan s'enfronta a les accions i circumstàncies que succeeixen tant a l'interior com en l'exterior. Dins dels processos afectius ens trobem amb els dos factors més importants que són la motivació i la personalitat.

En lo referent a la personalitat, podem destacar que es fonamental treballar-la des de ben petits mitjançant l’autoestima i les emocions. Per aquesta raó, crec que com docents haurem de treballar-la des de l’escola i guiar a les famílies perquè puguin fer-lo des de casa, així l’infant podrà sentir-se segur en els dos contextos socials més significatius en els primers anys de vida. 

Degut a que durant molt d’anys no ha tingut en compte, com bé ens diu Carmen Boix, en l’àmbit escolar mot freqüentment, les emocions hi ha estat reprimides i mal vistes, igual com ha passat a la societat en general Abans es podia reprimir a l’alumne a través d’una educació basada en l’autoritarisme, la por, la repressió i l’expulsió, però ara això j no ens serveix. Tampoc no se’ns ha donat encara de nous elements ni d’eines per intervenir-hi, cosa que ens ha portat a buscar nous coneixements i estratègies.   

Així mateix, ens trobem que hi ha diverses maneres de enfrontar-se a l’aprenentatge, com diversos estils cognitius, com podem ser l'estil reflexiu i impulsiu, independent i dependent de camp o els holistes o serialistes. 

Finalment, dir que la personalitat, és el conjunt de característiques psíquiques d'una persona que fa que actuï d'una manera determinada davant de qualsevol situació, per això amb una correcta seguretat i autoestima s'evita els moments d'ansietat i ajuda a saber actuar correctament davant diverses situacions. 

En referencia a la motivació, dir que com a primer procés es fonamental i es basa en les tasques que impulsen al individu a realitzar unes determinades accions. 

No tota motivació genera aprenentatge, per aquesta raó, haurem de mantenir la motivació en tasques que generen aprenentatge i evitar la persistència cap activitats que no són generadores d’aprenentatge, posat que no busquem rapidesa sinó comprensió. 

Relacionades amb aquest procés, trobem diverses teories com la de PRINTICH I DE GROOT, que diuen que la motivació acadèmica s’articula en torn als components de valor, d’expectatives i afectius. 

Com a conclusió, m’agradaria comentar que tot el tema ha estat bastant interesant, sobre tot la part de la memòria, posat és un tema que crec que moltes vegades es deixa de banda i no se li dona tota la importància que es deuria. 

Així mateix, crec que des de les escoles haurien de donar informació als pares sobre aquests temes, amb la finalitat de informar-los perquè ells puguin seguir a casa amb la tasca del procés d’ensenyament-aprenentatge.